dijous, 29 d’abril de 2021

Treballs guanyadors dels Premis Literaris de 2021

Des de fa vint-i-vuit anys el Departament de Valencià commemora la data del 25 d’abril amb els Premis Literaris Francesc Ferrer i Guàrdia. Amb aquests s’ha buscat potenciar la llengua i la cultura des de la creació literària. I és que creiem que la formació al llarg de la vida, no sols l'acadèmica, enclou també l’apreciació del fet literari en els diferents gèneres.   

Enguany us podem ensenyar amb orgull els treballs literaris premiats, que són una mostra del conjunt d’obres presentades: tres poemaris, tres relats i un assaig breu, a més de la ressenya a l’estil dels booktubers, que es troba penjada a YouTube. Quan els llegireu, hi veureu el bagatge que tenen els autors i les autores com a bons lectors, la recerca d’estil propi, la maduresa dels temes i el seu tractament. 

El professorat del Departament agraeix a l’alumnat la seua participació, amb la qual mantenim vius els Premis Literaris, la llengua i la cultura del país. Finalment, donem l’enhorabona a les vuit xiques i xics guanyadors, els encoratgem a continuar escrivint i us convidem a llegir i gaudir les petites grans obres d’aquest recull.

- - - - -
Si vols descarregar-te el quadernet dels treballs guanyadors, clica ACÍ.

diumenge, 25 d’abril de 2021

Guió per al comentari d'un poema

 

Aquest esquema el trobareu més extensament explicat al quadernet de poesia que teniu, i exemplificat amb el comentari final del poema de Granell "No hi ha llum...". El comentari d'un poema haurà de seguir uns punts concrets. 

  1. Anàlisi de la mètrica i de la rima, si n'hi ha. Podeu parlar dels accents principals dels versos o de les pauses.
  2. Explicació del tema. El títol sol donar pistes i ens ajuda a trobar-lo encara que no presente el tema.
  3. Estructura temàtica: Explicar si és lineal (estrofes que parlen del mateix tema i no hi ha un procés o seqüència temporal); estructura il·lativa (les estrofes tenen un fil conductor que les fa dependre de l'anterior); estructura emmarcada o circular (el poema acaba com comença, siguen o no literals les paraules)
  4. Clímax poemàtic: Si el tema i la conclusió es coneixen des del principi del poema es diu que té un efecte anticlimàtic; si les reflexions del poema condueixen a un detonant final, a una sorpresa, o a desvetlar-nos el tema, es diu que té un efecte climàtic.
  5. En les veus del poeta o punt de vista cal dir si apareix en 1a, 2a persona o només usa la 3a. Aquest punt amplia'l amb el quadernet.
  6. El dinamisme expressiu, a grans trets, és la sensació que et provoca un poema ràpid o lent, positiu o negatiu. Els mecanismes s'expliquen al quadernet.
  7. La tonalitat sentimental és un apartat a comentar que es basa en les relacions temàtiques entre les paraules. Podem agrupar el lèxic del poema en diversos temes i decidir si són temes alegres, tristos, positius, negatius, temes de la natura, de les relacions humanes, etc.
  8. Descripció de dos o tres de les figures retòriques presents al poema.

La Sinècdoque

Explicant a classe les 23 figures retòriques del nostre quadernet, alguns van plantejar la dificultat de reconéixer els exemples de sinècdoque de la poesia. Així és que ampliarem l'explicació i els exemples en aquestes línies.

La sinècdoque és una figura de caràcter semàntic amb la qual expressem alguns termes mitjançant altres que tenen algun tipus de relació entre les que hi ha en el llistat:

  1. Expressem una part pel tot: França ha guanyat el mundial (en lloc de l'equip de futbol francés).
  2. El tot per una part: Toquem a dos gelats per cap (en lloc de per persona).
  3. El gènere per l'espècie: L'home és l'únic animal que entropessa dues vegades... (en lloc de la persona).
  4. El signe per la cosa representada: La corona no té descendència (en lloc del rei i la reina d'un país).
  5. El singular pel plural: L'adolescent és rebel (en lloc dels adolescents i les adolescents).
Quins exemples de sinècdoque són aquests? Vam vore les veles arribar. La ciutat es llançà al carrer. Maria ha complit catorze primaveres. Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front. Les espases i l'església manaren durant la dictadura. La nació s'ha alçat en armes.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 
Una altra figura explicada al blog és la sinestèsia. Si vols saber-ne més, clica.