divendres, 12 de novembre de 2010

El Petit Príncep i les nostres frases favorites

Aquesta setmana hem acabat de llegir El Petit Príncep al qual hem dedicat 3 o 4 hores de lectura a classe en 2n ESO, i en la darrera sessió hem gravat un àudio amb les nostres frases favorites i una xicoteta opinió o explicació. Encara ha quedat algun company o companya sense haver-les triades ni haver participat i volem donar a tots l'oportunitat de copiar ací baix, en la secció de comentaris, la seua frase favorita amb una explicació de les idees i les reflexions que li provoca el fragment escollit. També podeu escoltar les vostres intervencions de classe per a pensar com ho podríeu haver explicat millor ja que divendres de la setmana pròxima les escoltarem a l'aula i continuarem fent debat del llibre. Per acabar, deixem una introducció al famós llibre que no ha agradat a tots, sí a una majoria de vosaltres, perquè us acabe enganxant, perquè l'acabeu de llegir i us anime a reflexionar una mica més sobre la seua filosofia i possibles ensenyances. En parlarem. El text següent està tret de la Viquièdia.
El Petit Príncep (en francès, Le Petit Prince) és l'obra més coneguda d'Antoine de Saint-Exupéry. Publicat el 1943 a Nova York, és un conte poètic i filosòfic sota l'aparença d'un conte per a nens.
La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l'adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració i que són tant o més coneguts que el conte. Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans». Cadascuna d'aquestes trobades pot ser llegida com una al·legoria.
El llenguatge, senzill i desposseït, destinat a ser comprès pels nens, és en realitat per al narrador el vehicle privilegiat d'una concepció simbòlica de la vida. Les aquarel·les, que formen part del text participen d'aquesta puresa del llenguatge: nuesa i profunditat són les qualitats mestres de l'obra.
S'hi pot llegir una invitació de l'autor a trobar el nen en si mateix, ja que «totes les persones grans han estat al principi nens. (Però poques se'n recorden)».

El narrador és un aviador que, de resultes d'una avaria de motor, ha hagut d'aterrar al desert Sàhara i ha de mirar de reparar tot sol el seu avió. L'endemà del seu aterratge forçat, una petita veu desperta l'aviador i li demana: «Si us plau... dibuixa'm un be (corderet)!». Era el Petit Príncep. Perplex per aquesta inversemblant aparició, l'aviador comença sentint curiositat per la procedència d'aquesta criatura, però a mesura que el va coneixent —ben sovint tot fent deduccions arran del seu comportament i de les seues expressions— es desentén de la seua avaria i va creixent envers ell un lligam d'amistat i estima.
Dia rere dia, el Petit Príncep va revelant la seua història a l'aviador: l'episodi de la vida a l'asteroide B 612 («no gaire més gran que una casa»); el drama dels baobabs i els volcans; l'excepcional naixement d'una rosa orgullosa, presumida i exigent que el fa descobrir l'amor i el dolor i, finalment, l'expedició per explorar altres asteroides a la recerca d'amics fins arribar a la Terra.

El Petit Príncep visita set astres:
1. L'asteroide del rei del que la lògica és aquella de «regnar per damunt de».
2. El del vanitós que no deixa de saludar quan se l'admira.
3. El del bevedor, que «beu per oblidar que té vergonya de beure».
4. El de l'home ocupat de coses serioses que compta les estrelles i que no deixa de repetir «sóc un home seriós, jo».
5. El de l'encenedor de fanals, l'únic que no sembla ridícul al Petit Príncep «perquè s'ocupa de coses per a d'altres i no per a ell mateix».
6. El del geògraf, que vol donar a conèixer el món però sense aventurar-se a moure's del seu asteroide.
7. I finalment, la Terra, que era el major planeta i que contenia «dos mil milions de persones grans».

Sempre buscant amics, el Petit Príncep arriba a la Terra, però és encara la solitud i l'absurd de l'existència el que descobrirà: la seua trobada amb la serp que no parla més que per enigmes, la d'una flor «de tres pètals», l'eco de les muntanyes. Finalment, arriba a un jardí de roses. Llavors s'adona que la seua flor no era única.
És aleshores que es troba la guineu (rabosa) que explica al Petit Príncep el que significa «domesticar». És gràcies a l'ensenyament de la guineu que el Petit Príncep descobreix el sentit profund de l'amistat:
  • «No es veu bé més que amb el cor; allò essencial és invisible per als ulls».
  • «Ets responsable per sempre d'allò que has domesticat».
  • «És el temps que has perdut per a la teva rosa, que fa la teva rosa tan important».
Més tard, el Petit Príncep troba de manera successiva un guardaagulles i un venedor abans de trobar l'aviador, amb qui hi restarà set dies. Aquest, guiat per la fragilitat i el candor del Petit Príncep, acaba descobrint un pou al desert: «El que embelleix el desert, diu el Petit Príncep, és que amaga un pou en alguna banda». Poc després, el Petit Príncep explica al narrador que ha arribat a la Terra fa prop d'un any: ha d'anar al seu planeta per ocupar-se de la seua flor de la qual se sent d'ara endavant «responsable». En companyia de l'aviador, el Petit Príncep torna al lloc exacte on havia arribat: «Va caure dolçament com cau un arbre. Això ni tan sols va fer soroll a causa de la sorra».

El Petit Príncep és una obra universal.

I ara, passeu a escoltar les vostres intervencions i deixar un comentari en el blog o escriure la vostra frase favorita amb una opinió.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

El essencial no es veu amb els ulls sino amb el cor:crec que vol dir que el que es important es la personalitat i el caracter més que el que es veu a la lleugera vista.




Miquel García Lleo 2E

Anònim ha dit...

aquest llibre ma paregut fantastic,es un poc lios pero si o pots entendre acabes descobrint tos els secrets que amaga.