dimarts, 19 d’abril del 2016

"El rei mariner", un romanç per acabar


Reproduïm ací el romanç "El rei mariner" en una de les versions més antigues, semblant a la que hem aprés de l'antologia. Com vam veure, el poema planteja una situació sense resoldre-la. Volem que escrigues a l'espai de comentaris la teua proposta de final. A classe l'hem compost i corregit tots (recordeu que són vuit versos), per això et convidem a escriure el teu poema més avall, per tal de fer una antologia i triar-ne el millor. Intenta escriure'l durant les dos pròximes setmanes, tot posant al final el teu nom i grup.

El rei mariner (Versió original)


A la voreta del mar
n'hi ha una donzella
que en brodava un mocador,
la flor més bella.
Com ne fou a mig brodar
li manca seda.
Gira els ulls envers la mar:
veu una vela;
veu venir un galió
tot vora terra;
ne veu venir un mariner,
que una nau mena.
-Mariner, bon mariner,
que en porteu seda?
-De quin color la voleu,
blanca o vermella?
-Vermelleta la vull jo,
que és mellor seda.
Vermelleta la vull jo,
que és per la reina.
-Pugeu a dalt de la nau,
triareu d'ella.
-Ai no!, no hi puc pujar,
no tinc moneda.
Lo meu pare té les claus
de l'arquimesa.
-No quedeu per diners, no,
prou fio d'ella.
La donzella entra a la nau,
tria la seda.
Mentres va mercadejant,
la nau pren vela.
Mariner es posa a cantar
cançons novelles.


Amb lo cant del mariner
s'ha dormideta,
i amb el soroll de la mar
ella es desperta.
Quan ella s'ha despertat
ja no en veu terra:
la nau és en alta mar,
pel mar navega.
-Mariner, bon mariner,
torneu-me en terra,
que los aires de la mar
me'n donen pena.
-Això sí que no ho faré,
que heu de ser meva.
Set anys ha que vaig pel mar
per vós, donzella;
cent llegües dins de la mar,
lluny de la terra.
-De tres germanes que som,
só la més bella:
l'una porta vestit d'or,
l'altra de seda
i jo, pobreta de mi,
de sargil negre.
L'una és casada amb un duc,
l'altra és princesa
i jo, pobreta de mi,
só marinera.-
-No sou marinera, no,
que en sereu reina,
que jo só lo fill del rei
de l'Anglaterra.

5 comentaris:

Unknown ha dit...

Si jo accepte anar amb tu
m'has de voler,
i presentar-te al duc
has de poder.

Navegant uns quants mesos
m'oblidaré
dels teus preciosos besos
i del teu alé.

Marta Lisarde y Maria Sánchez 2°B

Natycadel02 ha dit...

Si voleu anar amb mi,
jo seré vostra,
però torneu-me a palau,
sóc una dona!

Clar, faré el que vós voleu
si així ens casem
Jo us tornaré al teu palau
I ens unim ràpidament.

Irene Escribano y Natalia Campo 2°B

Natycadel02 ha dit...

Si voleu anar amb mi,
jo seré vostra,
però torneu-me a palau,
sóc una dona!

Clar, faré el que vós voleu
si així ens casem
Jo us tornaré al teu palau
I ens unim ràpidament.

Irene Escribano y Natalia Campo 2°B

sandra j ha dit...

Casat amb mi doncella
i seras reina.
No puc perdret de vista
em dona pena.

Clar que si futur rei
sere teua,
pujare damunt del tro
i sere reina.

Sandra Jiménez 2ºE

Anònim ha dit...

No em vaig a comprometre
no es manera.
Encara sóc xicoteta,
es primavera.

Vine-te'n amb mi donzella
en nau de vela
sóc el princep d'Anglaterra
i tindras tela


MARIA MUÑOZ Y ANDREA ARROYO 2E