diumenge, 28 de març del 2021

La poesia per a aquesta Pasqua

Us proposem dues activitats pasqüeres:

Per continuar el cicle poètic, us plantegem que escrigueu un poema lliure cadascú que bé podria imitar paral·lelament la Cançó I de més avall que enceta el llibre de Marc Granell L'illa amb llunes, o bé que seguiu d'altres formes poètiques en versos i tema lliures. Cal que el vostre poema tinga almenys dotze versos. Us emplacem a publicar en l'apartat de comentaris d'aquest apunt de blog el poema que compongueu aquestes vacances, per tal de dedicar-lo al nostre gran poeta Marc Granell. Identifiqueu-vos sempre amb el nom i el grup quan deixeu ací els vostres versos i no oblideu escriure el títol del vostre poema.

La segona activitat consistirà a buscar en llibres o llocs web un poema en valencià que us agrade realment i el considereu digne de memoritzar. Tindrà almenys catorze versos o més. El copiareu en net en un full, l'aprendreu de memòria i el portareu a classe dimecres 14dijous dia 15 d'abril per a lliurar-lo al professor. A més, el recitareu als companys i les companyes de classe. Assageu-lo abans amb familiars o amistats per tal que us facen suggeriments.


Llac i lluna,
pantera i sol.
Si avui l'espina,
demà la flor.


Riu i roca,
selva i mar.
El núvol passa.
S'encén el cant.


Ala i tigre,
ombra i cel.
Res no dura:
ni el mal ni el bé.
[L'illa amb llunes - Marc Granell]

P.S. Una vegada aportats els vostres poemes en aquesta entrada de blog, i ja seleccionats per vosaltres els 12 favorits, la professora Anna Gascon i jo hem recitat i gravat els vostres poemes en aquest podcast per a recordar que són bons treballs. Enhorabona.
 

- - - - - - -

ANNEX:

>Antologia sonora de 2014 (9 poemes)
>Antologia sonora de 2012 (9 poemes)

- - - - - - -

42 comentaris:

Unknown ha dit...

David Urios Piqueras

Emocions poc emocionants

La felicitat es frágil
un magic sentiment
que desapareix instantaneament
La tristeza es agíl
es clava profundament,
aumenta dolorosament,
desgarra el cor intensament
no s'olvida rapidament.
El temor tanca portes
ells esperen que et comportes;
aixo que impedeix que saltes,
que lluites, que guanyes.
L'odi es notori,
un sentiment poc satisfactori,
un gran recordatori
d'aquest món infractori

Anònim ha dit...

David Ariel Esteras Rodríguez

L'amistat

Un amic és un germà
que es tria
y es un talismà
a què se li idolatria.

Un amic sempre està al teu costat
en els moments complicats
i es de veritat
que estén molt implicats.

L'amistat verdadera
sobreviu al temps i a la distancia
i si és sincera
segur que t'aprecia.

Unknown ha dit...

Elena Fernández Clemente.

Horitzons.

Mira aquells horitzons,
s'ajunten tots
en aquell punt negre
indefinit.

A voltes diurns,
a voltes nocturns,
altes muntanyes o
valls planes.

Pero sempre t'inspiren,
et relaxen i ets sents lliure.
Com un pardal
al alçar el vol.

Unknown ha dit...

Alba Vilar Rubio

PRIMAVERA

L’hivern s’acava
Els crits dels pardals arriven
Queda poc per fer volar la cometa
I començara la festa en la plaça redona.

Per un cami de flors, els meus peus caminaven
El soroll dels pardals entraven en les meues oreilles
Seguia caminant i les abelles m’atrapaven
I en colpeaven com les ones a les orilles.

Els xics i les xiques volaven les cometes
En una vesprada de primavera es menjaven la mona
Es veía un camp colorit per les flors violetes
Caia la nit i tots anaven a la plaça redona.

Anònim ha dit...

ÉINAR SOLER I SOLER

Els nervis

Els nervis son companyia,
els nervis son calor,
els nervis tenen vida,
els nervis son pasió.

Els nervis representen coses,
representen vida o mort,
a totes les coses apreciades,
a totes les nostres creacions.

Tenim nervis per errades,
tenim nervis amb raó,
tenim nervis per viure,
perque ens fan ser qui som.

Anònim ha dit...

Poema

Per alguns un sentiment,
Per a altres una emoció
O incluit una religió.

Per a mi una emoció,
Que un comparteix
I que creix.

Aixo també depen,
De com el guien
I el reben.

Aquesta es la meua opinió
Que hem va transmitir el iaio
Sobre un ídol,
Que es el futbol.

I que jo et vull compartir
A tu per fugir
Dels dubtes.

Lourdes. 2n-C

Anònim ha dit...

Iker Gorostizaga Muñoz

El Vaïsell

Era un vaïsell veler,
navegant en alta mar,
s'anomenaba el Petrer
i s'escoltaven al mariners cantar.

Arribar a port anava,
carregat de pa i formatge,
recogint les veles estava,
mentre feien el amarratge.

Aquell veler mercant
tenia les bodegues plenes,
en el que anaven cantant
les aventures y les penes.

El capità y quatre grumets
eren tots amiguets
y per aixo anaven cantant
en aquell veler mercant

Anònim ha dit...

Camila Bastidas Iannaccio 2eso A


temps
allò que decidix que si i que no,
que viu i que mor,
dansa amb molta pressa al ritme de la crueltat i la insensibilitat
convertint el jove i nou en vell i antic,
un romanç apassionat i florent en un matrimoni desgastat.

es diu que el temps sana,
però, Com és això possible?
si és el qui crega el dolor,
el només t'ensenya a viure amb el patiment que el mateix et cause.

Anònim ha dit...

GUILLEM VIVAS VERDEGUER 2eso C

OPINIONS

Mala o bona,
cercle o triangle.
Avui es redonda,
demà te angle.

Blanc o negre,
no és una opció.
Com sal i pebre,
son una unió.

Avui guanyes tu,
demà guanye jo.
Tant val la teua,
com la meua opinió.

Anònim ha dit...


María Furió Ten 2C

LA MAR


Pel matí saludes

Reflectint al sol

Ens transmets la calma,

la frescor i la claror.



Amb les teues ones

Sempre estem jugant,

I amb la teua grandària

Ens deixes bocabadats.



Brilles com l'argent

Xiules junt al vent

i ens acompanyes tot el dia

Sense saber que ho estàs fent.

Anònim ha dit...

Arnau Gasó García 2 ESO C

L'ESTIU PASSA

Sol que abrasa,
les campanes toquen
a plena llum,
busque la frescor
de l'aigua i el vent,
a la llum de la lluna.
És estiu.
Però,
quan ja les campanes toquen,
i és de nit,
sé que ha arribat la fi,
La fi de l'estiu.

Samuel Borges ha dit...

Samuel Borges 2 Eso A
Records
Asseguda en aquest banc
sota la pluja freda d´abril
amb el fred calandome els ossos
i el cel ple de matisos grisos
Encara aferrada a un record fràgil
on tu ets tot i alhora res,
on ets el negre i blanc
Aquell record on guanyen les ànsies
i van acabar sent derrotades
en mans de l'agra decepció,
el día en què vas partir
i en què vaig conèixer la desesperació

Anònim ha dit...

ELS LLIBRES PER AMICS

Cada libre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre.

Tot allò que et donarà
no ocupa lloc,ni,pesa,
t'abrigarà contra el fred
d'ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amics
no et faltarà companya.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia.

ALEJANDRO LAVARDÉN GUTIÉRREZ 2nA

Anònim ha dit...

Héctor Vera Asunción

La guerra:

La guerra és com un mar
Un mar ple de almes
que roga la misericòrdia
d´un home sord

Un home que no vol res
a soles vol una etiqueta
una etiqueta que demostre
que era més que un sord

A vegades la felicitat és un escut
però cap escut
pot parar la rabia i la desesperació
d´un home representada en una bala.

Milions d´ almes
avancen fins a el seu
destí final
cegades per un fals orgull
cegades per un home sord

Hi ha moltes coses clares
però la més clara de totes
és una, és
Que la guerra nuca canvia.

Anònim ha dit...

Un poema d'amor volia crear,
però tots són molt clitxé, del mateix estàn parlant;
així que comparacions de sèries, pel•licules i fantasia vaig a utilitzar
per demostrar-te que de diferents es poden redactar.

No sóc una bruixa
ni vivim a un món màgic,
però quan estic al teu costat,
em sent com si sobre un hipogrif estiguera voltant.

Tampoc vivim a una galàxia llunyana,
i no n'hi han siths, jedis o mandalorians,
però l'Estrela de la Mort puc fer explotar
si estic al teu costat.

A Scranton vull viatjar
per conèixer a Michel i a Dwight,
i si tu vens amb mi,
la història de Jim i Pam podem recrear.

Tot és possible al teu costat:
com gamusinos caçar,
xocobos muntar,
i a Humpty Dumpty curar.

Sofía Izquierdo 2n C

Anònim ha dit...

DAVID BLANES 2ºESO C

ELS VIDEOJOCS

Jocs que jugue jocs que entenc
que m'agraden i en fan sentir bé.
Jocs que m'ensenyen i me enganxen
perquè son jocs molt ben fets.

Per això m'enganxen
no son jocs de guerres ni de lluites
perquè son d'aprendre
jocs de multiplicar, de paraules i de les lletres

Això si que son jocs, jocs de veritat
com també son jocs
el minecraft, els jocs de lego
i el de Blockman go.

Anònim ha dit...

Jaime Cava 2ºC

QUAN VAIG A LA PLATJA


Quan vaig a la platja
m'agrada jugar
em divertisc i aprenc
amb l'arena i la mar

Quan vaig a la platja
no m'allunye de la riba
amb els meus pares i els meus joguets
ho passara de meravella

Quan vaig a la platja
i em menge la meua bocata
no tire el fem a l'arena
si,no a la paperera

Anònim ha dit...

Cada vegada


Cada vegada
que mire a la mar
res passa,
mes quina tranquilitat.

Cada vegada
que mire al foc
es va la vida
i arriba la mort.

Cada vegada
que mire a l'horitzó
el sol està,
rodó.

Juan Álvaro López 2°C


Anònim ha dit...

Eric Sales

Amor Injust

Mar i Lluna
Peix i gat
Com tu l'ames
Ningú l'ha amat

Llum i foscor
Alegría i tristor
Tu a ella l'amabes
Pero t'ha trencat el cor

Roca i arbre
Arena i arbust
Vuigues o no l'amor mai es just

Anònim ha dit...

En el mar hi ha agua
En el cel el vent
Y en el meu cor la soledad


Ali Hassan 2ESO A

Anònim ha dit...

Yonahira Monasterio Cala ESO A

LA TARDOR

Els arbres es muden
de Roig i Groc
El vent les fa caure,
les duu find al port.
Quan surtis de casa,
trepitja-les fort!

Dario Martin Fabregat ha dit...

LES ESTACIONS QUE PASSEN. Darío Martin Fabregat.

Ja es va anar l'hivern
Es va emportar el fred i la foscor
Ja s'han anat les neus
Es van anar les gelades i les ganes d'estar a casa
Ja ha arribat la primavera
Ja són ací els raigs de sol i les flors
Tot brilla i tot naix
Ja han arribat els arc de Sant Martí i els brots
Prompte arribarà l'estiu
Que s'acosta sense descans
En breu arribaran les eixides a les platges
Però això també passarà
Com les neus, les flors i el sol
Gaudim el moment, perquè tot passarà demà

Anònim ha dit...

Diego Jaffet Reyes Almendares

La primavera

et vaig veure,
i em quede sense paraules,
no perquè eres bella,
si no perquè eres la xica,
que li he demanat a Déu ,
des de fa molt.
No dedique frases a qualsevol,
vas ser el més bonic en aquesta primavera.
Soc un sentimental i això no ho puc negar
doncs en tu no deixe de pensar.

Unknown ha dit...

Camila Bastidas Iannaccio 2esoA

Temps
allò que mai para i mai espera,
allò que decidix que si i que no,
que viu i que mor,
dansa amb molta pressa al ritme de la crueltat i la insensibilitat
convertint el jove i nou en vell i antic,
un romanç apassionat i florent en un matrimoni desgastat.

es diu que el temps sana,
però, Com és això possible?
si és el qui crega el dolor,
el només t'ensenya a viure amb el patiment que el mateix et cause.

Anònim ha dit...

T'estimo,
sense condicions ni reserves,
sense raons ni preguntes.
D'aquesta manera t'estimo
T'estimo,
sense paraules buides
ni expresions complicades,
sense afegits ni pedassos
sense cadenes ni trampes.
D'aquesta manera t'estimo.
Perque tu ets tu,
i tu ets tot el que jo desitjo.
I nl sabria com no estimarte
i em faltaria l'aire,
sense el teu somriure.
Aixi t'estimo.


Matt Andrew ����

Anònim ha dit...

Oscar Martínez Lacruz

La tonada de l'heroi

El cataclisme que l'heroi va aturar
després de deu mil anys al fi es va produir.
Sacerdotessa i princesa de mítica bellesa:
el cavaller triat va donar la seva vida per ella.
Davant tal prova d'amor,
el poder de la princesa desperta en el seu interior
i, a la fortalesa, a l'Cataclisme capturar.
Mas la pell de l'cavaller no es marceix.
Reposa en el santuari de la vida i,
després d'un llarg letargia, ressuscita.
Ha d'afrontar incomptables proves,
bregar i afanyar-fins a recuperar les seves forces.
Fins ser l'heroi que necessitem!
El que frenarà el Cataclisme
i arrencarà la princesa de les mans.
L'heroi i la princesa, colze amb colze,
tornaran la llum a Hyrule, jugant-s'ho tot.

Anònim ha dit...

UN DIA DE PLUJA
Gota a gota
l’aigua va caiguent,
allí una fulla flota
i de sobte se l'emporta el vent.

Baix el rosal
reflecteix l’aigua estancada
d’un bassal
la teua mirada.

És trista i clara
per la tormenta,
que de trons i rajos
s’alimenta.

I l’aigua viva
trona al cel
tan dolça i cristal•lina
com és la mel.

De fang als carrers
la ciutat repleta,
que amb el sol demà
tornarà a estar neta.

Jara Castillo Álvarez
2º eso C

Unknown ha dit...

DÍA DE TARDOR
Fulles seques,
branques febles
cada fruit que cau
es fa més tendre.

Amb tot humit,
cotxes mal fets
bancs de fusta,
bruts i desfets.

És palida i fosca,
com el vent,
que es va menjat,
allò que veu.

Sempre blanc,
sempre negre,
fred i plutja
hi fa sempre.

Enric Montaña
2°ESO C

Anònim ha dit...

EL SOL

El Sol ja està eixint
mentre tots estan dormint,
i comença a enlluernar
quan els animals es posen a cantar.

És el despertar
de tota la humanitat.
És l'estrella més gran
del Sistema solar.

Cada dia més radiant
il•lumina el nostre voltant.
Ens dona el seu calor
i també la seua brillantor.

Carla Arribas 2°eso C

Anònim ha dit...

A la voreta del mar
ni-havia un pollet
que fill d'una gaviota era
se la pasaba menjant
gusans a la voreta
mes content que altra cosa.


Pardalet li deia la gaviota
i el pardalet sempre
a prop de la voreta.


Fins un dia la voreta
va puchar un ola i el
pardal es va anar mar a dins.

Anònim ha dit...

DIA DE PARTIT

Dia especial,
dia d'anar i de tormar.
Inpaciència al despertar.
Esperança al començar.
Amistat i companyerisme,
esforç i dedicació.
il·lusió per compartir.
les alegries i les decepcions
tot queda al meu interior.
mereix la pena viure-lo
mereix la pena gaudir-lo.
Handbol, amistat, alegria...


Abel Martínez 2ESO C

Unknown ha dit...

EL PARDAL

Un pardal que canta guiguirigall
reposa a la vora del riu
mentres cuida el seu niu.

Es trenca la closca,
comença una nova vida,
la mare l'alimenta
amb l'esperança
de que un bon pardal siga.

Naix,no sap volar,passen els mesos,
la mare es desespera
i perd la esperança de que aprenga.



HÈCTOR BAIXAULI 2 ESO C

Anònim ha dit...

VICTORIA GRESES GIMENEZ 2°ESO C

IDEES CONTRARIES

Dia i nit,
lluna i sol
Avui adormit
demà veloç.

Platja i muntanya,
bosc i mar,
amb els pardals cantar.

Gat i gos,
lladruc i miol.
Tots dos
amb un temor.

Anònim ha dit...

Poema en espill



Quan em mire a l’espill

Em vull acabar

Veig tota la meua ràbia

i tota la meua por

Veig allò que més odie

Allò que em fa infeliç

per molt que m’estimes

No em puc desfer de mi

Mentres jo siga, seré jo

Per molt que m’odie

Soc allò que podria ser feliç

I veig tot el que estime

Tot el que necessite

Perquè també em vuic viure

Quan em mire a l’espill.

Claudia L. 2nC

Anònim ha dit...

Sol i lluna
Ets tu me me illumines
Llum i oscuretat
Sin ti es tot negre

Aigua i foc
Et mire i em quede en xoc
Vent i terra
Recorreria tota la terra
Mal i be
Sense tu estic mal

Flautai violi
La teu es hermosa
Carlota i poma
La teua vista es precisa
Alex Cantero Garcia 2C

Anònim ha dit...

La terraza que coneixem
Esta plena d'injussticies
Malta tenen moltes riqueses
I altres no tenen ni per a viure

Tenim molta sort
De poder anar a estudiar
Sense tindres que preocupar
Per el que hem de sopar

La terra va a pitjor
Pero es pot solucionar
Amb molt d'esforç
I molta solidaritat

Jo no parle de tots els problemas
Que si no, no acabaría mai
Jo sols parle de desigualtat
Que els rics es fan mes rics,
I els pobres cada cop mes empitjoraran.

Itzà A. G. 2nC

Anònim ha dit...

A la voreta del mar
ni-havia un pollet
que fill d'una gaviota era
se la pasaba menjant
gusans a la voreta
mes content que altra cosa.


Pardalet li deia la gaviota
i el pardalet sempre
a prop de la voreta.


Fins un dia la voreta
va puchar un ola i el
pardal es va anar mar a dins.

FLO, 2nC

Unknown ha dit...

El secret de la vida

Escoltes el so de la pluja,
des del llit, de nit,
al costat d'ella.

Et gires una mica i mires
el seu perfil retallat en la
Foscor:

En els llavis,en la calma,
aquixa amenaça de
somriure.

I no saps com però
saps que no et fa falta
res més que ací està
tot el que necessites.

I així passarà la vida,
i el temps serà passat.

Anònim ha dit...

Mar i terra
Mort i vida
Si demà mors et recordara
Per tota la meua vida

Fred i calor
Felicitat i tristesa
No tot el que sonriu està
bè amb certesa

Dona i home
Lletjor i bellesa
Res d'aqueixos noms
Defineixen la tegua grandeza
Mónica Jiménez

Anònim ha dit...

Ara es dema

Ara es dema. No es calfa el foc d´abrir
ni el foc d'avui i baurem de fer foc nou.
Del gran silenci ença, tot el que es mou
es mou amb voluntad d'esdevenir.

I desvindra. Les pedres i el cami
seran el pa i la mar, el fosc renou
d'ara mateix, el cantic que commou,
l'amfora nova plena de bon vi.

Ara es dema. Que ploguin noves veus
pel vespre terbol, que revinguin deus
deficioses d'amarar l'eixut.

tot sera poc, i l'beura i la paret
ploclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.

Vivian Velasquez 2 d'eso A

Anònim ha dit...

Nostalgia

Aquella nostalgia que m'acaricia,
forts records que porte en el pensament,
pensament dolç i al mateix temps amarg
per l'enyorança.

Allò que alguna vegada va ser,
allò que alguna vegada va passar,
sols queda un record nostàlgic enmig
del meu cor.

Helena B.M. 2n ESO A

Anònim ha dit...

Deures i poesia

Tinc deures per avorrir,
però també moltes sèries per descobrir.

Tinc exàmens a muntons,
però sempre em distrac amb les mateixes cançons.

Un capítol! Només un capítol més,
però sempre acabe sense res fet.

Quan per fi em motive per a posar-me a estudiar,
ma mare em crida per a sopar.

Total, que se m'havia fet molt tard
i no sé quin poema presentar.

He passat una hora, però per fi he acabat.
Crec que de l'alegria em posaré a plorar.

Aitana R. 2n ESO C