dilluns, 11 d’abril del 2022

La poesia per a la Pasqua de 2022

Us proposem dues activitats pasqüeres:

Per continuar el cicle poètic, us plantegem que escrigueu un poema lliure cadascú que bé podria imitar paral·lelament la Cançó I de més avall que enceta el llibre de Marc Granell L'illa amb llunes, o bé que seguiu d'altres formes poètiques en versos i tema lliures. Cal que el vostre poema tinga almenys dotze versos. Us emplacem a publicar en l'apartat de comentaris d'aquest apunt de blog el poema que compongueu aquestes vacances, per tal de dedicar-lo al nostre gran poeta Marc Granell. Identifiqueu-vos sempre amb el nom i el grup quan deixeu ací els vostres versos i no oblideu escriure el títol del vostre poema.

La segona activitat consistirà a memoritzar almenys 40 versos de la nostra antologia poètica (descarrega-la ací si l'has perduda). Versos d'un únic poema, o d'uns quants de menor extensió. De moment ja coneixeu "la Cançó I", i el poema "El llibre" de Joana Raspall. Hi podeu sumar 12 versos més d'un altre poema o incrementar el rècord amb algun poema més llarg o més poemes curts. Quan tornem els recitarem a classe. Aquesta vegada haureu de posar més cura en la recitació: declamació, pronúncia, etc.


Llac i lluna,
pantera i sol.
Si avui l'espina,
demà la flor.


Riu i roca,
selva i mar.
El núvol passa.
S'encén el cant.


Ala i tigre,
ombra i cel.
Res no dura:
ni el mal ni el bé.
[L'illa amb llunes - Marc Granell]

La professora Anna Gascon i jo hem recitat i gravat alguns poemes selectes del curs passat en aquest podcast per a recordar els bons treballs. Si voleu llegir tots els que feren els companys el curs passat cliqueu ací: 35 poemes de 2n ESO (2021-22)
 

- - - - - - -

ANNEX PER A ESCOLTAR I FER VENIR LES MUSES:

>Antologia sonora de 2n ESO 2014 (9 poemes)

11 comentaris:

Unknown ha dit...

SENTIMENTS DELS ELEMENTS

Foc i agua,
Roig i blau,
el sòl es crema
I s'apaga quan plou


Llum per forma
buit per dins,
El núvol humit
demà està sec.

Fatima2°B

Unknown ha dit...

(Se m'ha tallat l'altre)
Planta i sol,
terra i pol
Ara ho regue
Després a crescut

Ana Bosch ha dit...

quan et veig
em fa mal el cor
es profundament inexplicable

no puc sentir res
pero a la vegada
ho sentisc tot

es com si m'estiguera morint
perque es una veu constant
que intenta acabar amb mi

una veu
que quan em mire al espill
em dispara amb 100 bales

100 vales que van directes al cor
i que al fin i a la cap
el meu subconscient

ja les te interioritzades
perque l'unic enemic real
es la nostra ment


el reflexe-Ana Bosch

Ana Bosch ha dit...

he ficat vales, volia dir bales

Anònim ha dit...

Els amics són com a germans
que nosaltres triem
Els que t'ofereixen les mans
quan es troben perduts

Són les portes obertes
que ajunten els camins
Quan mes ho demanes
vores els seus braços oberts

Suaus raigs de sol
que et fan feliç

L'ànima s'enforteix
quan tens uns amics

Raigs de sol - Melina Rodríguez 2°B

Sofia.monleon@gmail.com ha dit...

La naturalesa està plorant
i ningú la esta escoltant,
tots miren cap a altre costat.

El planeta està funcionant mal,
es fonen fins als casquets polars
el que provoca que s'eleven els mars
i que moren molts animals.

Les estacions han variat.
Els hiverns són cada vegada més curts,
els estius, cada vegada més llargs.

Cal concienciar a la gent
i que els governs acorden
mesures urgents
perquè la naturalesa està plotant
i ningú la esta escoltant.

Planeta apagat - Sofía Monleón 2B

valeriahdzm02@gmail.com ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
valeriahdzm02@gmail.com ha dit...

L'hivern trau la neu,
el fred i la gelor.
Els pardals s'amaguen,
fugint de la frescor.

A primavera, flors.
Vaixells a vela.
Camps plens de colors,
dibuixen una acuarel·la.

A l'estiu tot és llum.
La platja dia i nit.
El camp esplendit,
s'aprofita un fum.

El vent bufa suau.
Arriba la tardor.
L'arbre perd la fulla.
Comença la foscor.

Quatre estacions Valeria Hernández 2ºB

Anònim ha dit...

LA NIT
es perd el sol en l'horitzó
i d'estreles acompanyada
la lluna fa l'aparició
il·luminant la nit daurada

Es fan escoltar els sospirs
en cerca d'un etern descans
i un profund somni somiar

Por decora la meua pell
i un silenci plena l'espai
gaudisc de la tranquilitat
sentint la meua soletat

Banina 2 eso B

Anònim ha dit...

Ha faltat el vers:
del qual no despertar
al final de la segona estrofa ( poema la Nit)

Anònim ha dit...

Correcció de la segona estrofa:
Es fan escoltar els sospirs
En cerca d'un etern descans
i somiar un somni profund
del qual mai poder despertar